«Vuit mísers i deleznables segons. Es triga més a estrènyer un gallet i que la providència decidís si havia d’encertar o no la bala. Però no hi havia tret ni soroll; només aquell temps, un instant. L’única proporció que coneixia la mort. Vuit miserables i deleznables segons, i una de les dues moriria. Tant de bo m’haguessin enterrat abans d’obrir aquesta carta».

Una novel·la d’amor i de mort, els fils oposats de l’espasa que consumeix la vida. De romanç i crim, ja que l’assassí i l’enamorat estan units per la passió mateixa. Un secret d’històries les paraules de les quals estan condemnades a desfer-se, igual que aquells que les van escriure.