Calles de Altafulla con nombre de Hombre – Baix Gaia on line

Carrer de Francesc de Mar

Carrer de Jaume I

La vida de Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzira, 1276), rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, fill de Pere II d’Aragó i de Maria de Montpeller, està plena de grans episodis històrics i personals.

Carrer de la Vía Augusta

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d’agost del 14) fou un home d’estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l’Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. Fou el primer governant de la dinastia julioclàudia. La seva condició de fundador del Principat fa que sigui considerat un dels líders més eficaços i alhora controvertits de la història. El regnat d’August marcà l’inici d’un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l’imperi i la guerra civil de l’any dels quatre emperadors.

Carrer de la Vía Hercúlea

Hèrcules o Hèracles, sent una metàtesi del nom grec, era fill de Júpiter, l’equivalent romà del déu grec Zeus, i la mortal Alcmena. Va dur a terme dotze grans treballs, anomenats Els dotze treballs d’Hèracles i va ser divinitzat.

Es caracteritzava per la seva monstruosa força física sobrenatural i per estimar la humanitat.

Els romans van adoptar la versió grega de la seva vida i treballs sense canvis essencials, relacionant l’heroi amb la geografia de la Mediterrània occidental.

Carrer de Manuel Berges

Nascut a Santa Eulàlia del Camp a la província de Terol, la trajectòria professional de Pedro Manuel Berges Soriano va estar marcada per la seva decisió d’estudiar Història, la branca llavors més afí per a aquells que pensaven en activitats relacionades amb la pràctica artística.

Amb aquest objectiu es trasllada a Madrid el 1956. El seu interès per la pràctica del dibuix i la pintura el porten a les sa les del Museu del Prado, on copia les obres mestres dels grans pintors antics. Però aviat deixa la prà ctica artística per la investigació.

A la Universitat s’interessa especialment per l’Arqueologia i la Prehistòria, especialitats que aleshores impartien professors tan importants per a l’Arqueologia espanyola com Martín Almagro Basch, Antonio García i Bellido o Antonio Blanco Freijeiro… Els darrers anys de la carrera estudia al recentment creat Institut de Prehistòria, ubicat al Museu Arqueològic Nacional, dirigit llavors per Joaquín María de Navascués.

Carrer de Marqués de Tamarit

Juan José Suelves Ponsich, marquès de Tamarit, vescomte de Montserrat, mestre de la Reial de València i cavaller de la noblesa catalana va morir el 26 de juliol als 76 anys a causa d’un càncer.

Casat des de fa 49 anys amb Victoria Eugenia Figueroa i Borbó, era pare de sis fills, Juan José, María, Victoria, Cristina, Luis -que va morir als 28 anys- i Blanca.

Juan José Suelves, nascut a Barcelona, va passar bona part de la seva vida al Perú, país on va amassar la seva fortuna i on es van criar els seus fills.

Casat des de fa 49 anys amb Victoria Eugenia Figueroa i Borbó, era pare de sis fills, Juan José, María, Victoria, Cristina, Luis -que va morir als 28 anys- i Blanca.

Juan José Suelves, nascut a Barcelona, va passar bona part de la seva vida al Perú, país on va amassar la seva fortuna i on es van criar els seus fills.

Carrer de Pujol

Carrer de Sant Antoni Abad

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet de sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d’origen egipci. Va néixer en el si d’una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, però, va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d’ermità.El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.

Carrer de Sant Martí

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 – Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l’edat mitjana. La seva festivitat és l’11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours.

Carrer del Camí Sant Antón

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet de sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d’origen egipci. Va néixer en el si d’una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove, però, va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d’ermità.El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.

Carrerdel Cronista Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d’Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Eminentment conegut per ser el redactor d’una de les quatre grans cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d’Aragó. També fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d’Eivissa i capità d’almogàvers.

Carrer del Mossen Miquel Amoros

Net d’anarquistes, Miquel Amorós s’apropa a l’anarquisme el 1968. Durant els anys 70 va participar en la fundació de diversos grups anarquistes com ara Bandera Negra, Tierra Libre, Barricada, Los incontrolados i Trabajadores por la Autonomía Obrera i la revolución social. Passa algun temps a les presons franquistes, abans d’exiliar-se a França.

L’anarquisme proposat per Miquel Amorós s’inspira en l’autogestió, la subversió de la vida quotidiana, la història dels consells obrers i també en les mobilitzacions que denuncien el sindicalisme com a forma de lluita desfasada i la moral obrera com a reaccionària.

Carrer cai Valeri Aviti

Carrer Marti d’Ardenya

Antoni de Martí i Franquès (Altafulla, 14 de juny de 1750 – Tarragona, 20 d’agost de 1832) fou un científic català, experimentador incansable que va cultivar molts camps de les diferents disciplines científiques, especialment la química. Va ser un científic destacat de la Revolució química.

Carrer Mossèn Serra I Vilaró

Estudià als seminaris de Solsona i Vic i fou ordenat prevere el 1902. Nomenat conservador del museu diocesà de Solsona (1905), hi creà una secció de prehistòria, i del 1915 al 1925 dugué a terme una intensa labor d’excavacions prehistòriques al Solsonès. El coneixement actual de la prehistòria de la comarca i els materials arqueològics del museu deriven bàsicament dels seus treballs, que resumí en dos llibres, El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927). També excavà altres jaciments: poblats ibèrics, com el Vilaró d’Olius o el Castellvell de Solsona, i descobrí a Navès el primer forn de terra sigillata hispànica.

Plaça Marti Royo

Martí Royo (Hospitalet de Llobregat 1949 – Altafulla 1997) va ser un ceramista i escultor arrelat en la tradició ancestral de la ceràmica i, alhora, un artista renovador, persona de gran carisma i molt recordat al seu entorn professional. Va relacionar els processos ceràmics amb les formacions geològiques, es va inspirar en la natura i en la ceràmica primitiva per fer obres escultòriques i instal·lacions que semblen producte d’una necessitat primordial.

Plaça Sant Isidre

(Als voltants de Madrid, cap a 1080 – Madrid, 1130) Sant espanyol, patró de la Vila de Madrid i dels agricultors. Encara que no es tenen gaires dades biogràfiques sobre el sant, sembla que va venir al món al si d’una família humidíssima, poc abans de la reconquesta de Madrid, en una casa situada on actualment hi ha el carrer de les Aigües. Va quedar orfe molt aviat, així que el jove Isidre es va buscar el suport amb treballs com el de pocero fins que finalment es va emprar com a pagès.