Truca'ns +34 659 784 935

Ajuda

Renau

Renau.svg.jpg

Direcció: Camino de la Rulla, s / n CP: 43886

Telèfon: 977620532

www.renau.altanet.org

HISTÒRIA:

Va pertànyer a la senyoria dels Catllar fins a principis de segle XIV quan, per matrimoni, va quedar en mans de la família Montoliu. Renau constituïa una baronia que incloïa un total de sis nuclis. Des del segle XVI va formar part de la Comuna de Camp. En 1842 es va fusionar amb el nucli de Peralta per a formar un únic municipi.

El poble de Renau és a el Nord de la comarca de Tarragonès, fregant amb l’Alt Camp, el que fa que limiti amb Vilabella, la Secuita, Vespella, el Catllar i Nulles.

El terme municipal té una extensió de 829 hectàrees i una alçada mitjana de 175 metres sobre el nivell de la mar. Consta de dos nuclis de població, Renau i Peralta. Forma part de la Xarxa Natura 2000 i és recorregut pel riu Gaià i els torrents de Renau, Peralta i la Rasota. No obstant això, l’economia de el poble sempre ha estat lligada a l’agricultura de secà, sobretot la vinya.

Tot i que s’han trobat nombroses restes de viles roman dins el terme, l’origen de Renau, així com el de Peralta, cal situar-lo en la Reconquesta cristiana, a mitjans de segle XII. Sembla ser que tant Renau com Peralta van ser atorgats a la família Montoliu, encara que, com consta en un pergamí de l’Arxiu Històric Nacional, a Santes Creus, el llavors Arquebisbe de Tarragona va donar certs drets a Guillem de Claramunt.

Renau va quedar unit als senyors del Catllar, emparentats amb la família Montoliu, fins a començaments de segle XIV. Més tard, per querelles familiars, la baronia de Renau va ser subhastada i comprada en 1685 per Francesc Perelló, habitant de Tàrrega, que la va deixar en testament a la seva dona Raimunda de Perelló i Roger de Llúria. El poble va patir la crema de l’petit castell noble un cop va acabar la Guerra dels Segadors, segurament com a càstig per la seva rebel·lió contra la monarquia dels Àustria. Després de l’extinció dels senyorius, tant Renau com Peralta van formar municipis propis, fusionant-se en 1842.

Actualment, la població de Renau supera els noranta habitants, encara que amb el degoteig sostenible de construcció de nous habitatges es superarà el centenar a curt termini.

Serà una xifra important d’aconseguir, ja que, tot i ser una de les poblacions més petites de la província, cal recordar que l’any 1979 es van comptabilitzar només 21 persones entre els dos nuclis de Renau i Peralta. Renau és sinònim de tranquil·litat i harmonia amb l’entorn, és inexcusable de caminants i ciclistes que fan les seves travessies per diferents indrets naturals de el terme, esquitxat de nombroses espècies vegetals i animals autòctones. És habitual veure com els caps de setmana i els períodes de vacances el poble cobra vida, aprofitant l’ambient tranquil i familiar únic i especial paisatge natural.

A Renau es celebra la Festa Major el tercer diumenge de juliol, tot i que durant tot el cap de setmana tenen lloc diferents actes, que porten a el poble gent gran i nens de tots els voltants. El segon diumenge de desembre, i en honor de la Mare de Déu del Loreto, se celebra la festa votiva, amb diferents actes, entre ells un de religiós Ermita de la Mare de Déu del Loreto, de finals de segle XVII, construïda a la cruïlla de dos torrents del poble. Aquesta ermita va ser reformada pel conegut arquitecte Jujol, deixeble de Gaudí.Actualment, a part de Casal de el poble, hi ha un establiment de restauració on es pot degustar una cuina típica catalana, alhora que els nens descobreix els animals de granja.

Al nucli de Peralta trobem un hotel rural molt particular, amb una decoració sofisticada, ocupat tot l’any per gent de tot Catalunya i també de fora de país.

En el terme municipal s’està construint un espai dedicat als cavalls que, a més de la guàrdia i custòdia, es podrà practicar equitació i doma. Com a curiositat, en el món de l’esport el nom de Renau és conegut a tot Catalunya pel seu equip femení de futbol sala, que des de fa alguns anys ha aconseguit molts èxits, fins i tot representant Catalunya a nivell internacional.

LLOCS D’INTERÈS:

Església Parroquial de Sta. Llúcia, construïda durant la segona meitat de s. XVIII. Dins de l’església hi ha una artística creu processional de plata dels s. XVII o XVIII. Està situada en un dels costats de la plaça on va estar l’antic castell, de què és probable que, en el seu origen, fos la capella. No obstant això, la primera documentació coneguda és de l’any 1435, quan va ser agregada a la parròquia de Tamarit. L’edifici actual és fruit de la reforma i ampliació que es va dur a terme entre 1746 i 1756. D’aquella època és la capçalera, les capelles laterals, la coberta i el portal. El campanar va ser afegit al segle XIX. Encara que va ser cremada en 1936 i va perdre els altars i bona part del valuós mobiliari litúrgic, encara conserva una imatge gòtica i una creu processional d’argent de al segle XVII.

 Ermita de la Mare de Déu del Loreto, (talla gòtica flamenca), construïda a la fi de la s. XVII. L’edifici actual és dels inicis de segle XVIII encara que hi havia hagut un edifici més antic, documentat des del segle XVII. És una capella de nau única, oberta amb volta d’aresta, amb porta rectangular de llinda recta. Al seu costat hi havia la casa de l’ermità. El 1926, Josep M. Jujol va rebre l’encàrrec de restaurar-la i va realitzar algunes modificacions a la façana (coberta i ales de la cadireta, estrella de sis puntes ull de bou, transformació de la espitllera en una creu). El més destacable de la seva intervenció es troba a l’interior. En la decoració va intervenir també el pintor Ramon Farré. Una part de les pintures van ser destruïdes el 1936, entre elles les de l’altar, substituïdes per unes noves, obra de Santiago Tarragó.

Santa Maria de Peralta: L’església de Peralta és un edifici d’una sola nau, amb la porta al mur de llevant, capçalera carrada i campanar de cadireta, de tres ulls. Va ser construïda al segle XIV (en un mur es va trobar la data de 1324). Ha estat restaurada modernament. D’aquesta església procedeixen unes valuoses pintures murals de segle XIV, conservades en l’actualitat al Museu Diocesà de Tarragona. Existència d’un roure de grans dimensions considerat bé d’interès local per l’Ajuntament de Renau.

 Coves: Existència de jaciments geològics.

L’Ajuntament de Renau té previst recuperar perquè puguin ser aprofitats per la comunitat científica, així com per desenvolupar-hi activitats relacionades amb el turisme o la cultura

https://es.wikipedia.org/wiki/Renau