Truca'ns +34 659 784 935

Ajuda

La Pobla de Montornès

Ayuntamiento: 977 648 012

C/ Sant Antoni, 5

43761 La Pobla de Montornès

www.lapoblademontornes.cat

SITUACIÓ I PRESENTACIÓ:

La Pobla de Montornès és un municipi de 12,29 km2, Tarragonès Situat en una Depressió que és forma entre els muntanyes i turons premediterranis, entre ells el de Montornès. El poble és Troba Situat a 4 km. De la costa i el Terreny és irregular, amb petits turons que separin els plans i els petites valls. A peu de sistema muntanyós del terme és troba l’antic caseriu de Rubials. Hi ha també dues urbanitzacions Residencials, 1 al nord, la més extensa. Altre al sud, situades amb dues en un quilòmetre de la vila

HISTÒRIA:

Apareix documentat per primera vegada en 1066 en el document mitjançant el qual Ramon Berenguer I cedia unes terres a Ramon Trasunyer perquè edifiqués aquí un castell i s’encarregués de la repoblació d’aquest territori.

Els drets sobre les terres van ser venuts a 1173 a Berenguer de Rajadell qui es va encarregar d’acabar la construcció del castell. A mitjan el segle XII, els descendents de Rajadell van vendre part dels seus dominis a l’abat de el Monestir de Santes Creus. Anys més tard, el cenobi va acabar adquirint tots els drets sobre la població. L’antic castell de Montornès va quedar destruït durant les guerres carlines. L’origen de la vila data del el temps de la Reconquesta, amb motiu de la construcció del castell, construït al parer sobre una edificació àrab. L’any 1066, els Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva dona donen el terme i la senyoria de Puigperdiguers (Montornès) a Ramon de Transunyer, el qual va vendre les seves propietats a Ramon de Rajadell. El castell es va acabar l’any 1099. Alguns historiadors creuen que va ser la família Transunyer qui va aixecar la fortalesa i segons altres va ser obra de Berenguer de Rajadell, germà de Ramón. Es van establir al castell dues castellanías que van passar a ser propietat del Monestir de Santes Creus, l’any 1173, quan aquest va comprar el castell i en anys successius tot el terme de Montornès.

En 1259, els habitants de el lloc van obtenir, del Monestir, la Carta de Població. Durant segles, la senyoria de Montornès, va estar en possessió de l’Abadia cistercenca. Es creu que va ser a partir del primer terç de la s. XVIII, quan a poc a poc van ser cedides o venudes peces de terra. Part de les finques van ser lliurades a la família Rovira, importants terratinents pagesos de la vila. Els estralls de la guerra napoleònica i després les lleis anticlericals de govern Mendizábal, el 1835, van trastornar la vida de poble i de la seva gent. El Monestir va perdre tota la seva influència com a resultat dels esdeveniments polítics d’aquests anys, les seves propietats van ser venudes, moltes d’elles en pública subhasta. Pel que fa a el castell, se sap que després d’anys d’abandonament, va quedar reduït al no-res durant les guerres carlines, quan els habitants de la vila es van reunir dins dels murs de la fortalesa.

Durant la Guerra Civil de 1936-39, es va cremar l’església Ermita de Montornès, tot i que es va poder salvar la imatge de la Verge.

LLOCS D’INTERÈS:

• L’església parroquial de Sta. Maria: construïda l’any 1575, sense estil definit, encara que les voltes recorden el gòtic decadent. La part més artística és el campanar. Dins del nucli urbà es conserven alguns edificis notables de el segle XVIII. L’Ermita de la Mare de Déu de Montornès, reconstruïda durant el segle XVIII, sobre un antic santuari de al segle XIII. És interessant la imatge policromada de la Mare de Déu de Montornès datada en els segles XVI XVII.

• Passejades: Des del municipi surten nombrosos senders i camins per poder recórrer-los en BTT o a peu. Molts d’ells ens condueixen a Masos que durant el segle passat portaven el pes de l’economia de el poble. Durant les nostres excursions també podem gaudir visitant les nombroses Barraques de Pedra Seca que anys enrere eren utilitzades pels pagesos per aixopluc i resguard mentre feien les tasques de camp. La pujada al Pic de la Mola és una excursió recomanada ja que aquest amb una alçada de 317 és el més alt de Tarragona i disposa d’unes panoràmiques esplèndides dels pobles veïns.

https://es.wikipedia.org/wiki/Creixell