Truca'ns +34 659 784 935

Ajuda

Creixell

www.creixell.cat

Ajuntament:

Calle de la Iglesia, número 3, 43839

Tel. 977800202.

Consultori Mèdic: 977. 800.336

Policia local:  977802010

Jutjat de Pau 977801936

Oficina de Turisme 977138132

HISTÒRIA:

Apareix documentat al segle XII com a pertanyent a la cúria barcelonina.

Li va ser concedida acta de població el 22 de març de 1190.

No es coneixen els motius pels quals a la fi d’aquest mateix segle va passar a ser propietat de el monestir de Sant Pere de Casserres.

En 1572, amb la secularització de el monestir, Creixell com la resta dels béns de l’cenobi, va passar a ser propietat dels jesuïtes de l’església de Betlem de Barcelona, ​​que van tenir la seva possessió fins que van ser expulsats en 1767.

El poble de Creixell es troba situat a la regió natural de el Camp i dins de la comarca del Tarragonès, dins l’anomenada subcomarca de Barà, sobre un petit turó prop de la costa, als vessants meridionals de l’massís de Bonastre que forma part més de la meitat de el terme. El seu terme limita a nord amb el terme de Bonastre, a l’est amb el terme de Roda de Barà, a sud amb la Mediterrània i a l’oest amb el terme de Torredembarra i la Pobla de Montornès.El litoral és una línia contínua de costa baixa. Amb sorra fina i daurada, sense cap accident geogràfic. Entre la sorra i les sínies estaven els aiguamolls, avui pràcticament desapareguts, però actualment en vies de recuperació per part de medi ambient. Dins el municipi hi ha nombroses urbanitzacions, properes a el poble, l’antic barri de les Botigues de Mar, casetes de pescadors, es troba en plena platja. Les restes més antigues trobats en el municipi són les d’una vila romana dels S. II iS. III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. En les aigües de l’litoral del municipi de Creixell han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes senceres, àncora de plom i de pedra i altres estris. Les primeres notícies documentades les trobem a meitat de la S. XI, quan es parla de les Morisques, lloc que pertany a l’actual terme i de la població de Creixell hi ha referències a final de segle. Posteriorment el trobem diverses vegades en documents de donació i venda, però no és fins a l’any 1190 quan el bisbe de Barcelona, ​​Ramon de Castellvell, concedeix Carta de Població a qui vagin a viure i visquin a la vila de Creixell. En el fogatge de 1365-1370 es nomena Creixell com a propietat de l’prior de el monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona. Encara que sembla que la senyoria era compartida, ja que l’any 1381 l’Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Barà a el monestir de Casseres, que des de llavors tindrà ple domini, exceptuant Creixell, com el lloc de màxima jerarquia.El s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen per la gran vitalitat de la Comuna de Camp, però en contrapartida van haver els continus atacs dels pirates als pobles costaners, i les pestes que assolaven els pobles. A la fi de segle va tenir lloc el canvi de senyoriu de Creixell, que va passar a mans de la Companyia de Jesús, a l’unir-se el Priorat de Casserres, amb els jesuïtes, els quals van promulgar en l’any 1646, les Ordenances de Creixell. Durant la guerra dels Segadors, el poble es va veure afectat, com molts altres, per robatoris i saquejos, per part de la soldadesca. Va ser partidari de l’Arxiduc Carles, durant la Guerra de Successió, juntament amb els altres pobles de la Comuna, i van participar amb aportacions d’homes, diners i gèneres. Durant el s. XVIII, Creixell va passar a formar part de l’Corregiment de Tarragona, i com tots els pobles de el país va ser una època de fort creixement econòmic i demogràfic. En 1767 arran de l’expulsió dels jesuïtes, la jurisdicció de la vila, va passar a mans de la corona, la qual la va vendre a l’propietari reusenc Salvador de Marc.

LLOCS D’INTERÈS:

L’església parroquial de Sant Jaume, construïda al s. XVI, és d’estil gòtic, amb alguns elements barrocs, cal destacar del seu interior, la cripta construïda l’any 1663 la imatge que es venera a la cripta es diu de la Verge de Creixell, cal atendre a les pintures a la fresca que es troben en una capella de la banda de l’epístola de l’església, representant Santa Llúcia i Santa Tecla, se les considera fetes al segle XVII. També té un campanar de l’època de l’1771, reformat el 1917 segons dissenys de l’arquitecte Jujol, se li va afegir quatre estàtues de 3 metres d’altura que estan representats Sants següents, Sant Francesc d’Assís, Sant Diumenge de Guzmán, Sant Joan de Mata , Sant Lluís de França i el corona la cúpula modernisme de Jujol.

Creixell va ser un poble emmurallat i encara es pot veure força ben conservades tres dels seus torres: la torre de Ca la Miquelina, davant l’Església, que és part també d’una casa senyorial de segle XV, la torre de Cal Chaco, al carrer Jaume que també forma part d’un casal d’segle XVIII Hi ha Cabal, futura casa de Cultura de Creixell i la torre de Cal Jeroni, a la plaça Major, que és la torre més ben conservada. Desgraciadament l’any 1953 va ser enderrocada la quarta torre coneguda com «La torre d’hotel» que estava enclavada a el peu de l’antiga Via Augusta. La seva construcció va ser deguda per protegir i donar l’alarma dels constants atacs dels pirates que patia aquesta zona de la costa.

Les Masies:

Hi ha diferents masies interessants dins el terme de Creixell, cal destacar d’entre elles Cal Mercader, masia senyorial dels inicis de segle XVIII, que ha sofert diverses transformacions, actualment es troba en precari estat de conservació. Dins el recinte de Mas Mercader hi ha la Capella de Sta .. Teresa, d’estil classicista. I Mas Gibert aquesta masia també de segle XVI està enclavada a la part alta d’un turó de 149 m d’altitud a la part més septentrional i muntanyosa de Creixell. És una construcció molt modificada però conserva part de la seva estructura rural, al seu interior hi havia una monumental premsa lliure, també anomenada de biga o de palanca. Actualment es troba en complet estat d’abandonament

L’Ermita de la Verge de Fàtima: és una protegida com a Bé Cultural d’Interès Local del S. XX (1952)

Construcció senzilla de petites proporcions, d’una sola nau, amb una capella al costat de l’Evangeli.[1]

La construcció és de maçoneria amb carreus a les cantonades.

La porta d’accés forma un arc apuntat quasi ogival coronat per una creu. A la façana hi ha un petit ull de bou i una espadanya d’un sol ull. La part de darrere té un absis de forma irregular guarnit amb un vitrall.

El Castell: és un edifici de planta rectangular que al seu interior té un pati descobert, i una petita capella. De la primitiva construcció, datat en els ss XI-XII només es conserva el talús. L’edifici és de construcció molt posterior entre els segles XVI-XVIII, modificat el XIX. El castell és de propietat privada.

A la platja trobem un grup de cases juntes, conegudes per les Botigues de Mar. La construcció més antiga data de segle XVIII, que és l’època que es va formar aquesta petita barriada marinera on els pescadors guardaven els seus estris de pesca. Al segle XIX va ser l’època de major esplendor mariner de la platja, es van fer diverses edificacions que a principis de segle XX van ser abandonades pels marines i comprades i modificades, convertint-se en cases de estiuejos de la burgesia d’aquell temps, així va néixer la colònia d’estiuejants a Creixell.

https://es.wikipedia.org/wiki/Creixell