Truca'ns +34 659 784 935

Ajuda

Altafulla

https://www.altafulla.cat

Ajuntament: 977 65 00 08

Consultori Mèdic: 977 65 60 07
Policia local: 609 32 96 51
Jutjat de Pau: 977 65 25 73
Altafulla Ràdio: 977 65 29 23

Altafulla és un municipi i localitat espanyola de la província de Tarragona, a Catalunya. Enclavat en el vessant sud-oriental d’una muntanya de 52 metres d’altitud, al costat de la costa de la Mediterrània, pertany a la comarca del Tarragonès i es troba enquadrat a la comarca natural i històrica de el Camp de Tarragona. El seu terme municipal limita a nord amb la La Nou de Gaià i el de la Pobla de Montornès, a l’est amb el de Torredembarra i a l’oest amb el de la La Riera i Tarragona. A sud té una platja que s’estén des del Cap Gros fins prop de la Roca de l’Gaià i un port esportiu.

HISTORIA:

El castell d’Altafulla apareix ja esmentat en documents molt antics. Va ser feu de comtes fins al segle XIV quan va passar a mans de la família Requesens.

Va estar en possessió d’aquesta família fins a 1472 quan va ser venuda a Pere de Castellet.

Entre 1669 i 1673 Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit, va adquirir els drets de la població. La família Montserrat i els seus hereus, els Suelves, van tenir la jurisdicció del municipi fins a la fi de les senyories. Va viure un període d’esplendor econòmic durant el segle XVIII gràcies a la comercialització dels productes agrícoles mitjançant el transport marítim. Els conflictes entre Espanya i Gran Bretanya van suposar un problema per la seva economia ja que comportaven un bloqueig de les rutes comercials. ciutat va ser saquejada en diverses ocasions. Durant la Primera Guerra Carlista la població es va declarar contrària a les idees de l’carlisme. La seva economia es va veure afectada pel conflicte i no va aconseguir recuperar-se fins que a mitjan el segle XIX la plaga de fil·loxera que va afectar les vinyes francesos va provocar un augment de preu en els productes vinícoles.

La vila d’Altafulla es troba al vessant sud-oriental d’un turó de 52 metres d’altitud. pertany a la comarca del Tarragonès, enquadrada en la comarca natural i històrica de Camp de Tarragona. El seu terme limita a nord amb el de a Nou de Gaià i el de la Pobla de Montornès, a l’Est amb el de Torredembarra Oest amb el de la Riera de Gaià i Tarragona. A sud limita amb la Mediterrània amb una platja que s’estén des del Cap Gros fins prop de la Roca de Gaià

Altafulla, com a nucli de població, no apareix fins a l’època medieval, creixent a l’abric de l’castell a partir de mitjans de segle XI. En el seu territori s’han trobat i si troben vestigis d’èpoques prehistòriques, protohistòriques i romanes. Es va fundar com a conseqüència de les campanyes dutes a terme per Ramon Berenguer I a la Catalunya Nova. Es desconeix la data exacta de la fundació, tot i que a l’1059 el castell d’Altafulla apareix ja nomenat en documents. Els estudis realitzats indiquen que l’ocupació del territori hauria estat densa i perllongada en el temps, amb troballes datades entre els segles II aC i VII dC. De les viles, la més estudiada i excavada és la gran vila senyorial dels Munts, situada cronològicament entre els segles I i VII dC, la importància de la qual li ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. No es tenen notícies directes de l’ocupació del territori des de les primeres dècades de segle VIII, moment en què acaba l’època de domini visigot, fins a mitjan segle XI.

Els cronistes i geògrafs musulmans donaven la zona com despoblada, la veritat que fa als senyors, els que tenien mitjans de fugida. Els petits camperols i els esclaus, entre d’altres pobladors, no tenien les mateixes possibilitats de fugida i segurament van haver de romandre en el territori, el qual serà frontera. És molt probable que les guerres amb els sarraïns no fossin més que un altreperill afegir els que ja estaven acostumats a passar la gent de l’època, malauradament feta a la idea de conviure amb altres situacions perilloses des de feia força temps. Tampoc es fa massa fàcil de creure que un lloc tan vital i pròsper, a el temps que fèrtil, en època romana, deixi de ser habitat per tothom, i que aquesta situació duri 350 anys Posteriorment, el castell d’Altafulla, és citat en altres documents al llarg dels segles XI i XII. En aquell temps devia ser poc més que una torre construïda amb pedres de la vila romana de la plaça de l’església, i és probable que hagués començat sent una quadra de l’veí castell de Tamarit. Probablement la primera parròquia d’Altafulla va ser fundada entre 1154 i 1194, el que dóna a entendre que la població fora el castell comença a ser força important.Els cronistes i geògrafs musulmans donaven la zona com despoblada, la veritat que fa als senyors, els que tenien mitjans de fugida. Els petits camperols i els esclaus, entre d’altres pobladors, no tenien les mateixes possibilitats de fugida i segurament van haver de romandre en el territori, el qual serà frontera. És molt probable que les guerres amb els sarraïns no fossin més que un altreperill afegir els que ja estaven acostumats a passar la gent de l’època, malauradament feta a la idea de conviure amb altres situacions perilloses des de feia força temps. Tampoc es fa massa fàcil de creure que un lloc tan vital i pròsper, a el temps que fèrtil, en època romana, deixi de ser habitat per tothom, i que aquesta situació duri 350 anys Posteriorment, el castell d’Altafulla, és citat en altres documents al llarg dels segles XI i XII. En aquell temps devia ser poc més que una torre construïda amb pedres de la vila romana de la plaça de l’església, iés probable que hagués començat sent una quadra de l’veí castell de Tamarit Probablement la primera parròquia d’Altafulla va ser fundada entre 1154 i1194, el que dóna a entendre que la població fora el castell comença a ser força important.


LLOCS D'INTERÈS:

  • VILA CLOSA El conjunt medieval que forma el nucli d’Altafulla és la Vila Closa, tancat per restes de muralla dels quals encara queden dues torres circulars i dues portes. Remodelat després de la guerra dels Segadors i durant Al segle XVIII, aquest barri és força singular i es va formar principalment per les cases dels pròspers comerciants. Les seves cases de colors i edificis nobles conserven una herència arquitectònica d’aquesta època.
  • CASTELL D’ALTAFULLA: Una de les construccions més característiques d’Altafulla és el castell-palau de l’marquès de Tamarit, en perfecte estat de conservació.Té forma de poliedre irregular. El conjunt de merlots, torretes i altres elements li proporcionen un perfil de fortalesa. No s’ha de confondre amb el castell de Tamarit situat a la vora de la mar dins el terme municipal de Tarragona. Actualment és la residència estival de la marquesa de Tamarit.
  • ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ Juntament amb el castell configura el característic perfil d’Altafulla. Va ser construïda a principis de segle XVIII. D’estil barroc, la seva planta és de creu llatina, amb tres naus, amb un creuer que no sobresurt i que està coronat per una cúpula octogonal. La façana, poc decorada, presenta la porta amb una capella amb una estàtua de Sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s’aixeca el campanar, inacabat. Sota la nau central es va construir una cripta. Està formada per tres sales amb arcs i voltes de pedra que han estat restaurades. Sota la rectoria trobem el Fòrum, un conjunt de cinc sales a diferents nivells. Hi ha quatre arcs gòtics i una columna. Actualment es fan exposicions, recitals, conferències i altres activitats de tipus cultural
  • ERMITA DE SANT ANTONI: A la muntanyeta de Sant Antoni trobem l’ermita. Es va crear gràcies a la donació d’un pescador, Baltasar Rabassa, al voltant de 1714 i 1717. Al costat de l’ermita hi ha una torre de vigilància. Actualment és un dels escenaris on se celebren actes com la Festa Votiva de el Quadre de Sant Antoni o la Festa Major 11 de novembre.
  • RESERVA NATURAL DE LA desembocadura del riu Gaià: Desembocadura del riu Gaià, al límit entre els municipis de Tarragona (Tamarit) i Altafulla, s’accedeix per l’antiga carretera N-340 des de la rotonda de la Mora. És una de les poques zones humides de la Catalunya meridional. És un refugi per a alguns elements faunístics, i també una zona d’escala en les vies d’aus És un sistema d’aigua dolça fràgil, de règim mediterrani, que conté comunitats faunístiques vulnerables
  • PASSEIG DE LES BOTIGUES DE MAR: Al segle XVIII, en temps de la marquesa Baltasara, va sorgir el Barri Marítim. En una longitud d’1, 5 km van sorgir les cases de les Botigues de Mar, que són magatzems de planta baixa on els comerciants guardaven les seves mercaderies i els pescadors i els mariners guardaven les xarxes i eines. Guardaven vi i aiguardent per enviar a Amèrica, d’on importaven cacau i anyil per fer tints. No vivia pràcticament ningú fins a les primeres dècades de segle XX, quan alguns magatzems van ser habilitats com a habitatges. Ha estat absorbit per la urbanització turística, però afortunadament la primera línia de cases al costat de la mar conserva el gust que al començament de segle XX li van donar els pescadors i els primers estiuejants. L’actual passeig de Botigues de Mar va ser inaugurat el 1994.
  • VILA ROMANA DELS MUNTS Està situat a prop de les Botigues de Mar, limitant amb el terme municipal de Torredembarra a la part baixa del turó dels Munts, en forma d’amfiteatre natural orientat a sud. Va ser construïda al segle I dC. En ella va residir un gran mandatari de Tàrraco, Valerius Avito i la seva dona Faustina. Aquest jaciment arqueològic es va començar a excavar metòdicament el 1967, i bona part dels valuosos materials que ha proporcionat es troben al Museu Arqueològic de Tarragona. És una de les més notables de Catalunya, i ha estat inclosa en el conjunt monumental de Tàrraco, proclamat Patrimoni Mundial per la Unesco.
  • https://www.wikipedia.org/